El Torb

"El Torb" es una obra sobre la gent que fuig, sigui per la causa que sigui, i pretén que l'espectador posi en dubte les seves idees (o prejudicis) sobre qui són els "bons" o els "dolents", si perseguits o perseguidors i que reflexioni si no es podrien intercanviar els papers. Quin país podia ser mes adient per plantejar aquesta qüestió? Andorra, és evident. Les seves muntanyes han castigat amb vent i neu hugonots, carlins, austriacistes, fili-pistes, membres dels dos bàndols de la guerra espanyola, pilots anglesos, jueus fugint dels nazis, membres de la Resistència i també, nazis o col-laboracionistes. Tots els perseguits tenen quelcom en comú les penalitats patides en la seva fugida. Aquí, el torb es la imatge d'aquest turment, però el patiment no els fa millors ni pit-jors; ni els hi dóna ni els hi treu la raó. A l'obra s'explica una història, plena de sorpreses, que te lloc als anys 40, però a l'inici i al final, es presenta un escenari atemporal que recorda a l'espectador que el que veu només és un exemple de quelcom que ha passat en totes les èpoques i que, malaura-dament, seguirà succeint. L'obra està pensada per a ser representada per dos actors i una actriu que, cada un d'ells, interpreta dos o tres papers. L'escenari és molt simple, amb un fons negre i molt pocs elements. No hi ha música i l'efecte sonor es el soroll del vent del torb, que, amb diferents intensitats, reforça els moments en els que cal ressaltar la importància d'aquest fenomen meteorològic que es pren com a metàfora del patiment. Els elements reiteratius en els quadres (diàlegs, per exemple), juntament amb l'ambientació escènica (simplicitat, absència d'objecte que distreguin l'atenció, colors foscos, soroll del vent, etc.) pretenen envoltar a l'espectador dins de l'atmosfera claustrofòbica inherent a la situació. En resum, no és una obra per la gent que volent trobar qui els hi resolgui els proble-mes de consciència, sinó que està escrita pels qui els interessa que (novel-les, teatre, cinema) els en hi plantegin i els facin sortir del seu espai de confort ideològic.